MI TIERRA LLEVA TU NOMBRE, de Tessa C. Martín (2021)

Lectura 2/2022 (14-02-2023) 

Puntuación: 8/10 Sí lo recomendaría.

Autor: Tessa C. Martín (España, 1975)

Título: Mi tierra lleva tu nombre

 Año: 2021

Autopublicado en 2021 por la la autora Tessa C. Martín, 278 páginas, ISBN 978-84-09-33138-3

Argumento: En 1888, ser hijo de campesinos o una niña abandonada en una inclusa al nacer no aventuraba una vida fácil. Entre campos de naranjos, Juan y Nelia aprendieron a descubrirse y a quererse, pero también que no eran inmunes a los prejuicios sociales, secretos y antiguas rencillas familiares. El mismo destino que se encargó de unirlos será el culpable de que ambos paguen por los errores que sus familias cometieron. Y es que, cuando el pasado influye en el presente y dicta el futuro, solo quedan los sentimientos para salir adelante. Un viaje a través del tiempo durante un convulso periodo de nuestra historia que llevará a los lectores a la Guerra del Rif y a la Primera Guerra Mundial, a la vez que se entreteje una vibrante historia de amistad, valentía, secretos, venganza y amor.

Mi opinión: Esta es una lectura sobre una historia de amor entre un hombre y una mujer de distintas clases sociales en un pueblo rural de la España de principios del siglo XX y me ha sorprendido positivamente. Una lectura inesperada porque hasta ahora es la primera novela que he leído de esta autora, la primera novela autopublicada que he leído hasta el final y la primera novela que me ha enganchado como pocas lo han logrado. Debo añadir también que es la primera novela romántica que he leído. ¿Por qué opino que Mi tierra lleva tu nombre ha dejado el listón bien alto?

Antes de responder matizaré que he leído algunas novelas autopublicadas anteriormente pero pocas me animaron a pasar de la quinta o sexta página, y ninguna del primer capítulo. Por lo general los textos autopublicados tienen mucho de buena voluntad pero adolecen errores graves en la ortografía y puntuación y unas cuantas perlas gramaticales poco favorecedoras. Peor aún son los errores de continuidad, las descripciones débiles y los personajes maniqueos demasiado buenos o demasiado malos. Todo esto me obliga a cerrar generalmente estas novelas antes de tiempo. Por eso cuando me recomendaron esta lectura me mostré reticente, y en esta ocasión me hubiese equivocado de no darle la oportunidad que merece.

Con lo anterior no quiero decir que las novelas autopublicadas sean peores que las novelas publicadas bajo sellos editoriales de renombre. En no pocas ocasiones ciertas editoriales publican verdaderas trivialidades que suponen un derroche de papel para el medioambiente y de tiempo para sus sufridos lectores, y es que no siempre autores superventas o editoriales de elevado postín son una garantía de un producto literario de calidad. Por eso resulta esperanzador encontrar novelas como Mi tierra lleva tu nombre, que elevan la narrativa un escalón adicional, que dejan un buen sentimiento en el lector, a menudo la satisfacción de una buena historia. ¿Qué es sino el fin de la literatura que dotar a una historia entretenida de buen gusto estético?

Aunque Mi tierra lleva tu nombre tiene media docena de erratas por vocales que la imprenta se comió o signos de puntuación ausentes que ningún corrector de estilo detectó, se debe disculpar a su autora porque nos ofrece a cambio una historia que engancha desde literalmente su primera página. La lectura es ágil y agradecida pues la acción fluye por sí sola como agua en una cascada, engordando el interés del lector y obligando a pasar a la siguiente página. En el último año ninguna otra novela me ha mantenido tanto tiempo inmóvil, con la vista fija en esas letras donde yo veía a esos personajes tan bien elegidos como dibujados, con sus luces y sombras, y unos sentimientos que construyen el desarrollo de esta historia.

Esta novela evidencia el esfuerzo que supone el género de la novela romántica, demasiado estereotipado hoy e infravalorado por muchos lectores, pero no por ello carente de interés, pues los buenos autores de novela romántica son en realidad maestros de la descripción psicológica, hábiles artesanos de las emociones y excelentes retratistas de la condición humana. La autora de Mi tierra lleva tu nombre es un ejemplo de ello.

Por el buen hacer de esta novela y la positiva sorpresa que me ha causado la considero una lectura recomendable, si bien he advertido que las descripciones de espacios son poco menos que inexistentes. A menudo tenía la sensación de que las escenas acontecían en habitaciones en blanco, pues me faltaba información descriptiva del entorno, y en ciertos puntos el argumento resulta demasiado previsible. Pero al mismo tiempo es deliciosamente frustrante presenciar como lector los contratiempos que sufren los protagonistas y el modo en que se esfuerzan para resolverlos.

Como conclusión, a pesar de pequeñas grietas solo perceptibles para lectores enfermizamente exigentes, la novela es la síntesis de una buena historia bien contada y bien trabajada, que sin ser perfecta formalmente, es perfecta como novela destinada a entretenernos y responde con mayúsculas a la pregunta: ¿por qué algunas historias nos atrapan?

Es mi opinión. Tú tendrás la tuya, si lo lees.

La meua opinió: Aquesta és una lectura sobre una història d'amor entre un home i una dona de diferents classes socials en un poble rural de l'Espanya de principis del segle XX i m'ha sorprés positivament. Una lectura inesperada perquè fins ara és la primera novel·la que he llegit d'aquesta autora, la primera novel·la autopublicada que he llegit fins al final i la primera novel·la que m'ha enganxat com poques l'han aconseguit. He d'afegir també que és la primera novel·la romàntica que he llegit. Per què opine que La meua terra porta el teu nom ha deixat el llistó ben alt?

Abans de respondre matisaré que he llegit algunes novel·les autopublicades anteriorment però poques em van animar a passar de la cinquena o sisena pàgina, i cap del primer capítol. En general els textos autopublicats tenen molt de bona voluntat però mostra errors greus en l'ortografia i puntuació i unes quantes perles gramaticals poc afavoridores. Pitjor encara són els errors de continuïtat, les descripcions febles i els personatges maniqueus massa bons o massa dolents. Tot això m'obliga a tancar generalment aquestes novel·les abans d'hora. Per això quan em van recomanar aquesta lectura em vaig mostrar reticent, i en aquesta ocasió m'haguera equivocat de no donar-li l'oportunitat que mereix.

Amb l'anterior no vull dir que les novel·les autopublicades siguen pitjors que les novel·les publicades sota segells editorials de renom. En no poques ocasions certes editorials publiquen vertaderes trivialitats que suposen un malbaratament de paper per al medi ambient i de temps per als seus sofrits lectors, i és que no sempre autors supervendes o editorials de renom són una garantia d'un producte literari de qualitat. Per això resulta esperançador trobar novel·les com La meua terra porta el teu nom, que eleven la narrativa un escaló addicional, que deixen un bon sentiment en el lector, sovint la satisfacció d'una bona història. Què és sinó la fi de la literatura que dotar a una història entretinguda de bon gust estètic?

Encara que La meua terra porta el teu nom té mitja dotzena d'errates per vocals que la impremta es va menjar o signes de puntuació absents que cap corrector d'estil va detectar, s'ha de disculpar a la seua autora perquè ens ofereix a canvi una història que enganxa des de literalment la seua primera pàgina. La lectura és àgil i agraïda perquè l'acció flueix per si sola com a aigua en una cascada, engreixant l'interés del lector i obligant a passar a la següent pàgina. En l'últim any cap altra novel·la m'ha mantingut tant temps immòbil, amb la vista fixa en les lletres on jo veia a uns personatges tan ben triats com dibuixats, amb les seues llums i ombres, i uns sentiments que construeixen el desenvolupament d'aquesta història.

Aquesta novel·la evidencia l'esforç que suposa el gènere de la novel·la romàntica, massa estereotipat hui i infravalorat per molts lectors, però no per això mancat d'interés, perquè els bons autors de novel·la romàntica són en realitat mestres de la descripció psicològica, hàbils artesans de les emocions i excel·lents retratistes de la condició humana. L'autora de La meua terra porta el teu nom és un exemple d'això.

Pel bon fer d'aquesta novel·la i la positiva sorpresa que m'ha causat la considere una lectura recomanable, si bé he advertit que les descripcions d'espais són poc menys que inexistents. Sovint tenia la sensació que les escenes esdevenien en habitacions en blanc, perquè em faltava informació descriptiva de l'entorn, i en uns certs punts l'argument resulta massa previsible. Però al mateix temps és deliciosament frustrant presenciar com a lector els contratemps que pateixen els protagonistes i la manera en què s'esforcen per a resoldre'ls.

Com a conclusió, malgrat xicotetes observacions només perceptibles per a lectors obsesivament exigents, la novel·la és la síntesi d'una bona història ben contada i ben treballada, que sense ser perfecta formalment, és perfecta com a novel·la destinada a entretindre'ns i respon amb majúscules a la pregunta: per què algunes històries ens atrapen?

És la meua opinió. Tu tindràs la teua, si ho lliges.